El dia 26 de gener de 1862 el "coro" el Penedès encetava un llarg camí, dins d'una tasca d'esplai molt positiva, entrant a formar part de les societats corals euterpenses que havia iniciat i organitzat Josep Anselm Clavé, músic i poeta. L'emprenta i la col·laboració d'Eduard Vidal i Valenciano i un petit grup d'entusiastes amics de la música, la literatura i la cultura, es van fer evidents des del primer moment amb aquell esperit de regeneració entre els ambients obrer i menestrals, amb aquell caire de manifestació dels ideals de republicanisme i fraternitat que s'ha mantingut fins els nostres dies.es va fer evident des del primer moment. Nasqué així la Societat Coral el Penedès, tot i que, a Vilafranca tothom l'anomena simplement el "coro".

 

Eduard Vidal era un escriptor amb un estil propi i unes característiques que denotaven la coneixença del tema, com sovint queda reflectit en les seves descripcions i detalls. Però era també un home de teatre, d'ací la seva estreta amistat amb Frederic Solé "Pitarra" i Conrad Roure, entre altres autors de la primera renaixença.

 

La Socitat Coral el Penedès és quasi amb tota seguretat, l'única entitat coral, no tan sols de Catalunya, sinó de tot l'estat espanyol, que des de la seva fundació el 1862 fins ara no ha deixat mai la seva tasca musical, fins i tot en temps de la guerra civil espanyola les seves dependències restaven obertes i la seva junta es reunia periòdicament, com ho demostra el llibre d'actes d'aquells anys. Un cop acabada la guerra l'entitat no va ser perseguida pel franquisme, tenia un carisme molt especial dins de la vila i les seves portes van continuar obertes. Un fet important, i potser també únic, va ser que a l'any 1940 sortien a cantar les típiques caramelles en català, davant de l'ajuntament de la vila.

 

L'antic president Armand Beneyto va escriure el recull històric de la Societat Coral el Penedès, que va ser publicat l'any 1994 i va ser premi literari Sant Ramon de Penyafort. Aquest llibre, prologat per l'ex-President de la Generalitat de Catalunya Sr. Jordi Pujol, ha tingut una repercussió important dins del món del cant coral català.

 

Un segle i mig després de la seva fundació la Societat Coral El Penedès encara desenvolupa un ampli programa d'activitats i, com ho és la comarca que l'acull, totalment obert a totes les entitats corals de Catalunya i a totes les entitats culturals de les nostres contrades, mantenin viva aquesta nostra tradició com és el cant coral d'arrel popular.

Nascut al barri barceloní de la Ribera de ben petit es dedicà, de forma autodidacta, a estudiar música i poesia, interpretant les seves pròpies composicions als cafès de Barcelona, tot acompanyant-se d'una guitarra.

 

Entre 1840 i 1843, participà de forma activa a les revoltes urbanes que hi hagué a Barcelona, per la qual cosa fou arrestat i empresonat a la fortalesa militar de la Ciutadella. Quan tornà a la seva activitat com a músic pels cafès de Barcelona, va anar entrant en contacte amb la música de l'època, i va comprovar que les seves composicions, inspirades, poètiques i refinades, tenien força acceptació, ja que s'allunyaven del tarannà vulgar de la música majoritària. Gràcies a aquest talent fou cridat a dirigir un grup de músics anomenat La Aurora, que es dedicaven a tocar als cafès i a interpretar serenates. Degut a la dificultat per a crear un repertori adequat per a un grup de músics tan heterogeni com La Aurora, Clavé va optar per a fer-los cantar a tots, però calia conservar una textura polifònica. D'aquí va sorgir la idea de crear una coral, La Fraternidad, que seria la primera a l'Estat. Per mitjà de La Fratenidad, Clavé va proposar-se –d'acord amb la seva ideologia progressista i filantròpica- l'objectiu d'apropar la música i la cultura a una classe treballadora a qui, en aquella època, se li'n negava l'accés, portant una vida que es reduïa a treballar moltes hores en dures condicions i sense oportunitat de gaudir d'activitats extralaborals de cap mena, ni oci, ni sanitat ni educació. Per tant, allò que Clavé estava introduint suposava tota una revolució social. Clavé organitzà a Barcelona unes sessions de ball anomenades "balls fraternals" a les quals acudien persones de totes les classes socials i ballaven plegades en una època on les activitats col·lectives eren molt segregades per classes. La música la posava el grup coral La Fraternidad. 

 

Tot seguint l'exemple de La Fraternidad aviat començaren a formar-se a Barcelona i a les poblacions veïnes grups corals que imitaven La Fraternidad. La tendència s'aniria escampant per tota Catalunya en pocs anys. El cant coral esdevingué una activitat pròpia de les classes obreres, la seva via d'escapament a una vida dura de treball i sacrifici. El 1853 Clavé va decidir llogar els Jardins de la Nimfa, situats al Passeig de Gràcia, per a realitzar-hi espectacles de manera regular. Aquests concerts, iniciats per La Fraternidad, trobaren dura oposició de les classes altes, que impediren seguir aquesta activitat, així com les sessions de ball. Però el seu èxit perdurava, i es va traslladar l'activitat als Camps Elisis (també al Passeig de Gràcia). Fins al 1856 aquesta activitat va perdurar i va tenir gran èxit, però les tensions socio-polítiques i la crisi del 1855 foren la causa que Clavé fos detingut i deportat a les Illes Balears. Quan tornà a ésser posat en llibertat, Clavé va recuperar allò que havia estat interromput. El 1857 va organitzar uns espectacles als Jardins d'Euterpe, aquesta vegada sense dependre de cap empresa externa que pogués ésser clausurada. La Fraternidad passaria a anomenar-se Societat Coral Euterpe. Els espectacles i balls populars dels Jardins d'Euterpe gaudiren de gran èxit, i s'hi duien a terme concerts en diferents sessions al llarg del dia. Clavé va decidir editar un programa d'activitats anomenat Eco de Euterpe, un butlletí on figuraven tots els esdeveniments relacionats, així com fragments literaris i notícies, i que serviria per a augmentar el ressò dels Jardins d'Euterpe. 

 

Degut a les nombroses entitats corals que volgueren seguir l'exemple claverià, es fundà el 1860 l'Asociación Euterpense, una mena de federació que agrupava les entitats corals i els proporcionava assessorament i repertori. També era una manera d'evitar societats corals paral·leles que suposaven una competència per als cors claverians i llurs activitats, i aïllar-los, així com controlar qui podia tenir accés al repertori claverià i qui no. Entre els anys 1860 i 1864 les activitats artístiques d'aquesta federació tingueren un gran ressò, i agruparen milers de cantaires i centenars de músics en concerts comuns. En aquest marc, Clavé va fer interpretar fragments corals i instrumentals de Tannhäuser, la qual cosa suposava la primera vegada que Wagner era escoltat a Espanya. En aquest moment ja existien vuitanta-quatre societats corals als Països Catalans i també a Cuba. L'Asociación Euterpense publicà el periòdic El Metrónomo, que aparegué el 1863-64 i que divulgava l'activitat coral catalana.

 

El 1867 Clavé fou detingut i deportat a Madrid, però malgrat això les activitats dels Jardins d'Euterpe, de la Societat Coral Euterpe, els balls, concerts, actuacions als carrers de la ciutat i a diferents teatres, etc. continuaren amb normalitat. A partir del 1868 i com a conseqüència de la Revolució de Setembre, La Gloriosa, els Cors de Clavé ja no foren l'eina imprescindible per canalitzar les inquietuds republicanes, dirigides ara primer a través del Partit Democràtic i després del Partit Republicà. Clavé, que no havia abandonat mai l'activitat política, exercí diversos càrrecs públics. El mateix 1868 fou membre de la Junta Revolucionària; l'any següent fou vicepresident del Pacte de Tortosa; el 1871 fou escollit diputat i nomenat President de la Diputació de Barcelona; i el 1873, amb la Primera República Espanyola, governador civil de Castelló i Delegat del Govern a Tarragona. El cop del general Manuel Pavía el 3 de gener de 1874 posà fi a la República i a totes les esperances democràtiques dipositades en ella. Clavé tornà a Barcelona on morí setmanes després, el 24 de febrer.